L'Anticrist

Segona Mêlée de consolació de la Lliga. A veure que us sembla.



"Fruit de l'Avern, fill del mateix dimoni. La criatura que naixerà d'aquell ventre serà l'autèntic anticrist. Sort en tens de nosaltres. Les teves veus interiors que et duen a l’acció".

El diable roman assegut, recolzat a la paret. La seva mirada perduda sembla fixa, capçant l'escena macabra en què s'ha convertit el dormitori. En la seva mà, el ganivet. Sang seca a la fulla i a la mà, i en el braç, i a la cara, i arreu. Sobre el llit la dona innocent, o més aviat el que queda d'ella. El seu abdomen completament obert, l'interior exposat. I res de res. Cap rastre d'embaràs.

El diable és un desgraciat, un boig. El seu cap havia imaginat que la pobra muller estava prenyada. Res més lluny de la realitat. No havien tingut relacions, mai. Era impossible i tot i així, el beneït s'havia convençut que estava esperant un fill. Les veus l’havien convençut.

Arriba la policia. Segueix amb la mirada perduda. Les veus ja no parlen. S'ha quedat sol dins i fora del seu cap. Tanca els ulls i recupera, per un moment, la cordura. Ja li han enretirat el ganivet. Massa tard, pensa, doncs, per treure’s la vida. “Massa tard, malparit”.

(Imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-FshpgpxlesuHwV5BSPA0eTSI-zFe8pFzohfnbESNA2Cj9TvupA-aP-0HPbPkZuFxqotHy6Pv-2c4z92GsqONtQU3br8RnEN5T5UyrylebI-YSFlhVgVGOL7wTCLu-aPhl63rl98etQWJ/s1600/Anticristo.jpg)