Negre, negre, negre brillant

Aquest és el meu primer relat per a les mêlées de la Lliga dels MicroRelataires Catalans.
Espero que us agradi.

Sabata d'agulla, negre, negre, negre brillant. Així és com m'agraden els peus, aquests peus. Atrapats per cuir negre. Acaronats per cuir negre.

La punta del taló se'm clava a l'esquena. Baixa, baixa una mica. Fica-me'l pel forat del cul. Lentament, però fes-me mal. Fes-me gaudir del dolor. Vull cridar de plaer dolorós, angoixant, esfereïdor. Vull plorar mentre el fiques i el treus. Mou el teu peu, amunt i avall, amunt i avall, mentre crido "Para!, para!!" quan saps que vull que no t'aturis pas.

Estirat al terra veig com te'n vas. Ball de passes, coreografia sinuosa d'un peu davant l'altre, repicant sobre el fred terra de rajola. Demà no podré seure normalment. Però, què més dóna! Talons malparits que m'abandoneu arrupit pel dolor anal. Malament l'oblidaré amb el temps d'espera fins la següent perforació. Si pogués ser demà... Si pogués ser avui mateix, ara...

Una dona dominant que en cuir negre em deixa doblement buit. Buit de butxaca i buit de cor. Enamorar-me d'aquells peus va ser la meva perdició. Perdut per un sentiment que mai serà correspost.

(imatge:http://www.duvalia.com/mujer/zapato-tacon-ante-heidi-negro-mujer.html)