(Aquest text ha estat la meva opció per a la III mêlée de la Lliga de Microrelataires).
Quan podem dir que dos persones creuen les mirades? Als dos segons? Als cinc? No, em penso que cinc és massa. I dos, massa poc. Cap manual de detectius en parla. A cinc segons no ha arribat i en canvi jo crec que ens hem mirat. Ella a mi i jo a ella. Així que la resposta deu estar entre els dos i els cinc segons.
La veritat és que té uns ulls marrons ben macos, i un parell de pigues molt gracioses, al nas i a la galta, i somriu com els àngels. La sospitosa m’ha somrigut quan ens hem tornat a mirar. Perquè ens hem tornat a mirar, entre dos i cinc segons. No ha arribat als cinc segons perquè se m’ha caigut el bolígraf al terra. M’he posat nerviós.
Em penso que puc deixar de considerar-la sospitosa. El riure que té, una riallada ofegada mentre tanca els ulls i arronsa el nas, em fan pensar que ella és l’assassina. Però sobretot és la seva mirada. M’he adonat quan ens hem tornat a mirar. Aquest cop més de cinc segons. Aquest cop, de veritat. Ella és l’assassina perquè aquest cop, ha començat a matar-me.
(imatge: http://media.publika.md/ru/image/201504/oar_full/blood_and_knife_by_sin_faye_stock_16232200.jpg)
Quan podem dir que dos persones creuen les mirades? Als dos segons? Als cinc? No, em penso que cinc és massa. I dos, massa poc. Cap manual de detectius en parla. A cinc segons no ha arribat i en canvi jo crec que ens hem mirat. Ella a mi i jo a ella. Així que la resposta deu estar entre els dos i els cinc segons.
Em penso que puc deixar de considerar-la sospitosa. El riure que té, una riallada ofegada mentre tanca els ulls i arronsa el nas, em fan pensar que ella és l’assassina. Però sobretot és la seva mirada. M’he adonat quan ens hem tornat a mirar. Aquest cop més de cinc segons. Aquest cop, de veritat. Ella és l’assassina perquè aquest cop, ha començat a matar-me.
(imatge: http://media.publika.md/ru/image/201504/oar_full/blood_and_knife_by_sin_faye_stock_16232200.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada