Totori

En Totori ja no té pipes per menjar. Ahir se'm va acabar el darrer paquet. Un paquet que l'he estat estirant tot el que he pogut. En Totori és el meu lloro, un iaco gris.
En Totori ja no vol parlar. Em deia bon dia cada matí al veure'm sortir de l'habitació i em preguntava per la feina al cap vespre quan deixava el maletí sobre el sofà. Era capaç de xiular tot l'himne del barça sense respirar! Però ara ja fa un mes que no vol dir res.
Ahir vaig anar al centre. La tenda d'animals del carrer Santa Anna encara no ha tancat. Tampoc sé que fa oberta. Dins les seves gàbies no queda cap animal. Van decidir de sacrificar-los perquè no tenien amb què alimentar-los. El depenent, un poca-solta, se'm va riure a la cara quan li vaig demanar un paquet de pipes pel Totori. "Tot el que li puc donar és una escala de fusta per periquitos". Vaig marxar sense mirar-me'l. "Una escala de fusta? Millor anar-me'n abans de que agafi l'escaleta i li enclasti al cervell per pujar a veure si encara li funciona alguna part de l'altell", vaig pensar. Així que vaig tornar a casa sense les pipes.
Les coses no estaven millor al súper de la cantonada. La caixera es feia les ungles mentre em donava la benvinguda. Em va somriure, com feia cada dia. Entre els prestatges només quedaven algunes llaunes de pèsols i pots de salsa ketchup. Vaig agafar els pèsols, cullaretes en tinc a casa. Quan em vaig apropar per pagar, em va comentar que l'endemà jo no obririen. Ja no obririen més. "No tenim gènero". I em va tornar a somriure. Ella està més sola que no pas jo. Jo encara tinc el Totori.
He provat de donar pèsols al Totori. Se m'ha quedat mirant. Amb la seva mirada m'ha dit que els pèsols me'ls podia menjar jo. M'ho ha dit de forma fina. En Totori és molt fi.
A la feina tampoc ens va millor que a la tenda d'animals o al súper. Treballo a una consultora. Bé, dir que treballo és molt agosarat. Hi vaig, m'assento, miro l'ordinador, parlo amb en Joan, un company, i me'n torno. Miro l'ordinador, no vol dir que l'encengui. Ja fa set dies que no tenim electricitat. I fa mig any que no entra cap client per la porta. No queda ningú a Barcelona que vulgui els nostres serveis. Ni tan sols ha vingut el propietari del local a cobrar. Així que en Joan i jo anem cada dia a la feina a fer petar la xerrada.
A l'edifici on vivim en Totori i jo ja no queda ningú. O s'han anat o s'han mort, que és una altra forma d'anar-se'n. La darrera en marxar va ser la Clàudia. Em va picar a la porta un dia, i amb llàgrimes caient per les galtes, em va donar un petó. Em va mirar i es va girar. Com m'havia agradat aquesta noia! Hagués marxat amb ella, però havia de cuidar d'en Totori.
Ahir se'm va acabar el darrer paquet de pipes. Ja no puc ni alimentar en Totori. Vaig a obrir-li la gàbia. Si se'n va, em quedaré sol, i si no se'n va, morirem junts veient passar nit i dia, nit i dia. Deu estar cansat en Totori. No fa cap moviment per sortir de la gàbia. Com vivim en una planta baixa, hi ha jardí. Aproparé la gàbia al jardí. A en Totori li ha faltat temps, i d'un salt s'ha posat a buscar entre les males herbes que creixen. És la única cosa que creix en aquesta ciutat. En Totori té gana. En Totori està menjant alguna cosa del terra. En Totori m'ha donat una idea. Conrearé el jardinet. Però avui no, avui estic molt cansat. Avui em quedaré dormint al sofà tot mirant al Totori com busca llavors entre les herbes.
A l'endemà en Totori s'havia anat.