Espero que us agradi...
Com em repugna aquell nano, massa de llard tova, que diuen que és el meu nebot. Més quan s’emboteix en la seva disfressa de Spiderman vingut a menys i llença quatre cordes mal nuades a manera de xarxa anti doctor Octopus. No m’importaria si no el confongués amb les meves figuretes africanes. Com em doni per esbroncar-lo, es posa a plorar i la mare li regala una caixa de bombons de mig quilo com a premi per treure’m de polleguera. “Cosa de nens”, em diu la molt cunyada. Se’ls cruspeix, sense respirar, un rere l’altre. I em somriu, i m’ensenya les dents i les trufes, les trufes i les dents.
Però ha arribat el dia de la venjança. Desè aniversari d’en Floquet de Greix. Lloc, casa seva. Com a bon padrí que soc, posaré la primera pedra front l’obesitat. L’introduiré en l’apassionant món de l’esport. Tot i que la pilota que més a prop ha vist és el seu cos en un mirall, avui s’ho passarà pipa colpejant-ne una de molt dura amb un bat de beisbol. I fa massa fred per sortir al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada