Però a mi els que més m'agradaven eren els mètodes del tu a tu. Estirada al llit, ofegar-la amb el coixí mentre li cantes a l’oïde la seva cançó preferida o degollar-la amb un ganivet alhora que la mires als ulls i veus com et demana clemència mentre s’empassa la seva sang.
Vaig escollir aquest darrer sistema. Em va semblar més noble. T'apropes pel darrera. Amb la mà esquerra fixes el cap subjectant el front. Amb la mà dreta, amb un ràpid moviment ascendent, t’emportes per davant caròtida i tràquea.
Així que ho tenia decidit. Per fi la sogra ens deixaria en pau. Proper diumenge, dos quarts d’una, al caminet tot just tornant de missa, amb el pela-patates corbat. Metòdicament detallat a la meva llibreta Moleskine. Un procés imaginat nit rere nit. Pensat, planejat, minuciosament escenificat. I de què ha servit? Ens han trucat que li acaba de donar un atac de cor.
Imatge: http://images.bloomingdales.com/is/image/BLM/products/8/optimized/1189158_fpx.tif
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada