- Cap dels dos es veia capaç de fer el següent pas i el temps va fer de temps. Els camins es separaren.
- Puc ser el teu amic. Et recolzaré i estaré amb tu quan em necessitis. Però si podem ser més que amics...
- Era el segon cop en ma vida que fallava el tret. Corria massa per mi, era massa jove.
- L'oportunitat hi era. No sabia si fer que passés o veure-la passar
- Els dies que penso massa, el meu cervell és massa gris.
- Si no tinc por d'anar cap a la llum, tinc por d'ensopegar-me.
- Ella se n'anava. Seria la darrera oprotunitat? Còrrer darrera seu, fuetejar-se. No sabia què fer.
- Somrigué. I ell li mira la piga. Tant graciosa, tant seva, tant ella.
- Buscava les coses bones de qui el deixava, i les menys bones de qui s'enamorava. Era un tipus rar.
- Tinc el cor malalt, batega sense direcció. Estimada, que el podries orientar i de pas m'orientes a mi?
- Estic a punt d'ensopegar amb una pedra tant gran que me fa ombra.
- Accepto que no em miris, que no m'escoltis, que no vulguis saber de mi. Però alguna amiga tindràs, no?
- Tinc el mig somriure, assentat al llit, esperant que es casi. Vaig tenir la meva oportunitat, vull pensar. Ho vull pensar com si això fos un consol.
dimarts, 28 de gener del 2014
Frases
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada