La dona sota el fanal

Cada dia que surto a còrrer, està sota el fanal. No falla cap dia, crec. Tampoc jo surto a còrrer tots els dies. Alta, prima, pell blanca, suau, segur que és una pell suau. Guapa. Porta barret, i un vestit jaqueta. Sembla treta de les pel·lícules dels anys quaranta.

El fanal està al principi del meu circuit, tot just acabant de pujar un petit turonet que hi ha al parc. I ella es posa a sota. El meu circuit té entre tres i quatre kilòmetres, i cada dia el faig almenys un parell de vegades. Cada dia que surto a còrrer, és clar. Així que passo pel davant del fanal dos o tres cops al dia. I ella és a sota. Tots els dies. I tots els dies només en una de les voltes.

Cada cop que veig que hi és me la quedo mirant. I ella em mira, amb els seus ulls mig enfosquits pel barret i la penombra amb el fanal. Ella em mira i em somriu. És molt guapa. I una pell tant blanca!

Tant se val com de ràpid corri. Tant se val. Quan hi torno a passar, ja no hi és. Només queda el fanal, il·luminant un petit tros del parc, tot just baixant del turonet.

Avui he sortit a còrrer, de nou. I de nou ella estava sota el fanal. Amb el mateix barret i el vestit jaqueta, i la pell blanca. Avui no m'ha somrigut. Avui plorava. I ens hem quedat mirant mentre corria, baixant del turó. I després de passar pel davant seu, l'he continuada mirant, i ella també, amb els seus ulls ben molls. He vist com li queien les llàgrimes per les galtes, relliscant. No m'he aturat. He continuat corrent, com cada dia. I de nou, quan he passat davant del fanal, ja no hi era.

Tot acabant de donar la segona volta no he parat de pensar en ella. I si el proper dia ja no hi és? I si era un adéu? "Demà ja no torno" semblava que em digués, amb la seva cara trista i de pell suau, perquè de ben segur que és una pell suau. I a cada passa nova, el neguit ha estat més gran. Amb la seva cara blanca i trista, m'ha dit que m'aturés, que volia parlar amb mi. Em volia dir que avui era el seu darrer dia sota el fanal. Amb el barret i el vestit jaqueta. Per això plorava. I jo he continuat corrent. M'havia d'haver aturat, però no ho he fet. I l'endemà jo no hi serà.

Finalment he arribat a casa. "Hola, amor". He tancat la porta darrera meu. "Ja no tornaré a sortir a còrrer".

Imatge: http://elbucaro.blogia.com/temas/escribiendo.php